Call Us : 93 759 05 93

L’ENTORN

Home  >>  L’ENTORN

El clima mediterrani agradable i una bona situació estratègica han facilitat la presència de l’home a la Serralada Litoral des de fa segles. La Serralada s’enmarca dins l’antic domini de la tribu dels ibers laietans i hi ha molts establiments que ho testimonien. Sens dubte, es pot afirmar que en aquest moment històric i va haver un sistema social organitzat que tenia com a espai vital la serralada. Els ibers tenien una economia basada en els cereals i un organització social completa. Cap al segle I a C., hi ha un procés d’abandó dels poblats (als cims dels turons) cap al pla: es un producte del sistema socioeconòmici politic imposat per la dominació romana.

Durant el segle XVII, el conreu de la vinya i els cereals també va esser notable. la recerca d’aigua i el seu aprofitament sempre ha suposat un esforç essencial per revitalitzar l’agricultura a la zona, com ho demostren les concessions d’aigua del segle XVII que consten als registres del patrimoni reial.

Avui, la Serralada Litoral s’ha convertit en el gran espai natural protegit entre el Vallès i el Maresme. Les principals activitats econòmiques són les agrícoles, les ramaderes i les forestals. Al Maresme, amb sòls al-luvials de bona qualitat per a l’activitat agrícola i amb una climatología favorable, ha tingut lloc un desenvolupament important dels conrreus d’horta, flor i planta ornamental i vinya, mentre que la ramaderia te una importància secundària. En els boscos de la serra rics en pi pinyoner es practica la recollida de la pinya per extreure’n els pinyons preunats que s’emprenen en rebosteria. Com principals cultius de fruita i verdura tenim els seguents: Els pèsols de la floreta, el tomàquet pometa, la mongeta del ganxet, les faves, la cirera d’en Roca, les maduixes, i, dins el apartat dels bolets, els moixernons, els rovellons i les girgoles.

SANTA ELENA D’AGELL

El centre del veinat situat al marge-peu del castell de Burriac és presidit per l’antiquissima capella de Santa Elena, a l’entorn de la qual gira tota la història del mateix. La primera cita documental d’Agell és de l’any 990, cinc anys després que Almanzor havia destruit Barcino i Iluro, poblat ibèric aposentat en el terme municipal de Sant Feliu de Cabrera de Mataró. Es tracta del llegat d’un alou fet pel bisbe Vives a l’Esglèsia de Barcelona; aquest alou consta estar situat a “Agells”, que llavors era terme d’Argentona. Segons Francesc Carreras i Candi, en la seva obra “Cabrera del Maresme”, l’any 1067 Agell ja formava part de Cabrera, adueix l’autor d’una escriptura que diu:”…in comitatu barchinonensi in maritima in parrochia sancti felicis de capraria in termino de Aiel”.

L’any 1014 a 18 de Gener (XV calendes de febrer) any XVIII del regnat de Robert, és consignada una donació de peça de terra, que consta estar situada al comtat de barcelona, al maresme (marítima), terme de “ula agell al Palot” feta pels germans Riquilde, Gelmiro, Cusca i Gotmar a la Canonja de Santa Eulàlia i Santa Creu, que tè la Basilica fundada dins de Barcelona i que els hi prevenia de l’almoina d’Elias, son germà. I la tercera cita, que ès la següent: any 1122 desembre 28 venda de terres i vinyes situades al comtat de Barcelona als termes de Aiello, Urriols, Ardeuna, Tiellars, Munisuriolo; situats al maresma. Anaven compreses botes i cups; es consignava tot, per valor de cincuanta sous. El terme estava baix la jurisdicció del castell de Burriac i anomenats senyors hagueren de sostenir litigis per Agell sobre qüestions jurisdiccionals, entre altres Guillem d’Argentona, Pere Desbosc, Guillem Ramon de Castellvell i Guillema de Montcada i Bearn.